Malalties minoritàries

• Establir col·laboracions efectives i sostenibles entre grups de recerca amb experteses complementàries des del punt de vista tècnic, conceptual i dels sistemes model, possibilitant enfocaments integrats que no serien assolibles dins de projectes desenvolupats per un únic grup. Com a primer pas, s'organitzarà una reunió inicial per cartografiar les activitats en curs, els models i les metodologies dels grups participants.

• Generar recursos comuns, estratègies experimentals i marcs de treball aplicables a múltiples models de malalties minoritàries mitjançant la identificació de coincidències metodològiques. Aquests poden incloure l'ús de biblioteques de compostos, anàlisis comparatives de la funció mitocondrial (per exemple, respirometria), assajos d'estrès oxidatiu, marcadors estandarditzats d'estrès cel·lular o l'ús compartit de sistemes model.

• Identificar i caracteritzar mecanismes patogènics comuns entre malalties minoritàries amb manifestacions clíniques diferents, incloent-hi trastorns neurodegeneratius i càncers com el glioblastoma, l'atròfia muscular espinal, l'esclerosi lateral amiotròfica, l'atàxia de Friedreich i les síndromes rares d'inestabilitat genòmica.

• Facilitar la identificació de noves vies moleculars i dianes terapèutiques derivades d'aquests estudis mecanístics que puguin orientar futures estratègies terapèutiques preclíniques i iniciatives de reposicionament racional de fàrmacs.

• Reforçar el posicionament institucional de l'IRBLleida en la recerca sobre malalties minoritàries mitjançant la creació d'un programa transversal visible, sostenible i obert, que integri malalties minoritàries pediàtriques i d'adults, així com càncers minoritaris, i que incorpori progressivament nous grups, clínics i col·laboradors a mesura que sorgeixin oportunitats.

• Establir les bases per a futures sol·licituds de finançament competitiu, tant d'àmbit nacional com internacional, mitjançant la generació de dades preliminars d'alta qualitat, la consolidació de xarxes de recerca col·laboratives i el desenvolupament d'interaccions amb comunitats clíniques i científiques externes.

• Millorar les oportunitats de formació dels investigadors en etapes inicials de la carrera científica, promovent competències interdisciplinàries, formació metodològica transversal i mobilitat entre els grups de recerca participants en el Programa.

• Promoure la implicació social i la visibilitat de les malalties minoritàries mitjançant accions coordinades amb associacions de pacients i altres grups d'interès rellevants a escala local, nacional i internacional, fomentant una comunicació bidireccional entre investigadors i societat.

• Integrar la perspectiva dels pacients mitjançant la identificació de necessitats i preocupacions clau a través d'interaccions estructurades amb les associacions de pacients, utilitzant aquesta informació per contextualitzar millor les preguntes de recerca biomèdica i orientar el disseny d'estudis preclínics rellevants.

• Reforçar la connexió entre la recerca i les iniciatives emergents de coordinació clínica en malalties minoritàries a l'HUAV, promovent l'alineament entre la recerca experimental i les necessitats dels pacients, i facilitant futures oportunitats de recerca translacional.

Aquesta línia abordarà l'atàxia de Friedreich (AF) com una malaltia rara cardio-neurodegenerativa causada per la deficiència de fratàxina.

L'objectiu serà comprendre com les alteracions del metabolisme del ferro, el desequilibri redox i els defectes de la cadena de transport electrònic mitocondrial contribueixen a la disfunció neuronal i cardíaca.

Els estudis integraran models neuronals i de cardiomiòcits, cultius cel·lulars derivats de pacients i models murins per analitzar les vulnerabilitats específiques de cada teixit i identificar vies moleculars susceptibles de ser modulades per restaurar la funció mitocondrial i l'homeòstasi cel·lular.

Aquesta línia estudia els mecanismes moleculars responsables de la vulnerabilitat neuronal selectiva en trastorns neuromusculars rars, amb especial atenció a l'atròfia muscular espinal (SMA).

Les activitats de recerca exploraran com les alteracions de les vies dependents de la proteïna SMN afecten la supervivència de les motoneurones, l'homeòstasi intracel·lular i les respostes a l'estrès, així com la manera en què aquests mecanismes poden contribuir a la progressió de la malaltia i a la variabilitat de resposta a les teràpies actuals dirigides a l'SMN.

L'activitat neuronal i les cèl·lules glials presents al microambient tumoral afavoreixen el creixement del tumor.

Aquesta línia té com a objectiu investigar estratègies farmacològiques i genètiques capaces d'interrompre el microambient favorable al glioblastoma mitjançant la modulació de múltiples canals iònics expressats tant per les cèl·lules del glioblastoma com per les cèl·lules glials (astròcits i micròglia) i les neurones.

Cada estratègia serà avaluada en sistemes de monocultiu controlats i en models organotípics o de cocultiu definit, amb la finalitat d'analitzar tant els efectes específics de cada tipus cel·lular com les seves interaccions.

Els enfocaments que demostrin una eficàcia robusta in vitro avançaran cap a una validació preclínica en models murins de glioblastoma.

Aquesta línia se centra en síndromes hereditàries rares amb etiologies moleculars estretament relacionades, incloent-hi l'anèmia de Fanconi, la síndrome de Bloom i la síndrome d'Atelis, caracteritzades per defectes en la replicació de l'ADN, la reparació de l'ADN i el manteniment de l'estabilitat genòmica.

Aquests trastorns s'utilitzaran com a models complementaris per estudiar mecanismes fonamentals d'estrès replicatiu, inestabilitat cromosòmica i respostes cel·lulars al dany de l'ADN, amb l'objectiu d'identificar vulnerabilitats compartides i vies moleculars conservades.

Aquesta línia integra estudis mecanístics i translació clínica en l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), combinant models in vitro i preclínics per analitzar les vies moleculars i cel·lulars que impulsen la degeneració de les motoneurones i la progressió de la malaltia.

Aquests coneixements serviran de base per al desenvolupament de teràpies personalitzades basades en ARN, incloent-hi oligonucleòtids antisentit (ASO), i orientaran la identificació i validació de biomarcadors nous i consolidats, com la cadena lleugera dels neurofilaments (NfL) i la proteïna fibril·lar glial àcida (GFAP).

L'objectiu és millorar l'estratificació dels pacients, el seguiment dels tractaments i la gestió clínica de la malaltia.

Aquesta línia se centrarà en les formes rares de diabetis d'origen mitocondrial, utilitzant-les com a sistemes model per investigar com la disfunció mitocondrial contribueix a la desregulació metabòlica i a la vulnerabilitat específica dels teixits.

La recerca abordarà defectes en la bioenergètica mitocondrial, l'equilibri redox, l'homeòstasi del calci i les vies de senyalització associades a l'estrès que alteren la secreció d'insulina i l'homeòstasi de la glucosa.

Mitjançant la integració de models cel·lulars, mostres derivades de pacients i assajos funcionals, aquesta línia pretén identificar els mecanismes moleculars que connecten l'alteració mitocondrial amb la disfunció endocrina i explorar vies compartides amb altres malalties minoritàries de base mitocondrial i neurodegenerativa incloses en el Programa.