Identifiquen la necessitat d’incloure més formació sobre situacions clíniques extremes als programes d’estudis d’infermeria

Un recerca, liderada des de Lleida, identifica la necessitat d'introduir canvis en els programes d'estudi d'infermeria per a instruir a l'estudiantat perquè sigui capaç de fer front a situacions clíniques extremes, com les pandèmies. "Els programes haurien d'incloure una cobertura més àmplia de les epidèmies i pandèmies i la gestió d'aspectes emocionals com la resiliència" ha explicat la darrera autora de l'article, professora de la Universitat de Lleida i investigadora principal del grup GRECS de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), Erica Briones. L'article s'ha publicat a la revista Journal of Clinical Nursing.

Els i les estudiants d'infermeria van tenir una experiència global positiva en incorporar-se al món laboral durant la primera onada de la pandèmia COVID-19 (maig-juny de 2020). No obstant això, van tenir un impacte emocional en forma d'estrès causat per l'excessiva responsabilitat, la incertesa acadèmica, la falta d'equips de protecció personal i la possibilitat de contagiar amb el virus als seus familiars.

"L'excessiva responsabilitat, la incertesa acadèmica, la falta d'equips de protecció individual i de formació per al seu ús, i la possibilitat de propagar la malaltia van ser aspectes que van fer que els estudiants d'infermeria que van treballar durant la primera onada de COVID-19 patissin símptomes disfuncionals de salut mental, la qual cosa els va provocar estrès i ansietat" ha afegit Briones.

Ha participat en la investigació personal investigador dels grups de recerca Estudis Societat, Salut, Educació i Cultura (GESEC) de la Universitat de Lleida i Cures de salut (GReCS) de l'IRBLleida (Esther Rubinat, Filip Bellon, Joan Blanco i Erica Briones), la Universitat Autònoma de Madrid (amb vinculació amb l'Institut d'Investigació Sanitària Gregorio Marañón i l'Institut d'Investigació Sanitària de Puerta de Hierro-Segovia de Arana), l'Hospital Clínic de Santiago de Compostela, la Universitat del País Basc (amb vinculació amb l'Institut d'Investigació Biocruces Bizkaia) i la Universitat de Murcia.

Per a fer la recerca, es va comptar amb la participació de 92 estudiants de tercer i quart curs del grau d'Infermeria de tres universitats espanyoles (Universitat de Lleida, Universitat del País Basc i Universitat Autònoma de Madrid), que van entrar a treballar durant la pandèmia. Les dades es van recollir entre maig i juny de 2020. En la fase quantitativa, les dades es van recollir mitjançant un qüestionari en línia que contenia escales validades d'ansietat i estrès. En la fase qualitativa, es van realitzar entrevistes semiestructurades a 18 participants.

La recerca ha sigut possible gràcies al finançament del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) a través de la 29ª edició del premi Josep María Camps Balagué. També s'ha comptat amb el finançament de la Universitat del País Vasco (UPV/EHU) per a la publicació de l'article en accés obert.

Article: Robledo-Martín, J., Acea-López, L., Pérez-Urdiales, I., Alcolea-Cosín, M. T., Bellon, F., Oter-Quintana, C., Blanco-Blanco, J., Pastor-Bravo, M. d. M., Rubinat-Arnaldo, E., & Briones-Vozmediano, E. (2023). From students to nurses under pressure: Nursing students' entry into employment during the first COVID-19 wave. Journal of Clinical Nursing, 00, 1- 18. https://doi.org/10.1111/jocn.16800